DIVENDRES 7
ATERRATGE SENSE VISIBILITAT
Va passar dins un avió en un trajecte de Gènova a Paris. A Gènova els núvols eren baixos, plovia.
En pocs minuts l'avió s'elevà per damunt d'un mar de boira. Aleshores brillà el sol amb tota la seva resplendor.
El vol fou tranquil. Ja havien anunciat l'aterratge. Feia sol, però a dreta i esquerra hi havia retalls de núvols que tan aviat resplendien amb força com es carregaven de foscor.
Per fi l'avió es despenjà damunt un núvol d'una densitat increïble que es podia tallar com un ganivet.
L'avió avançà a cegues entre flocs de cotó cada vegada més espessos. I a cegues, sense visibilitat, sorgiren, uns metres sota nostre, les línies de les pistes d'aterratge.
Enmig de la boira havíem arribat gairebé al centímetre exacte on havia de parar-se l'avió. Fou un aterratge sense visibilitat, conduït per unes ones invisibles, portat al punt exacte enmig d'una no-visió total.
Enmig de la boira havíem arribat gairebé al centímetre exacte on havia de parar-se l'avió. Fou un aterratge sense visibilitat, conduït per unes ones invisibles, portat al punt exacte enmig d'una no-visió total.
Així és la fe. Ens porta fins al punt exacte i meravellós, malgrat la manca de visió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada