Es conta que una vegada un coix i un cec arribaren
a la vora d’un riu. Volien passar a l’altra riba, però no hi havia pont.
El coix digué al company:
—Aquí hi ha un bon pas,
però jo amb una sola cama no puc passar. El cec es lamentà:
—Jo passaria, si hi pogués veure, però amb la meva
ceguesa em fa por de caure i ofegar-me. Què podríem fer?
—Ja ho sé! —digué el coix— tu em portes a coll-i-be,
ja que tens bones cames, i jo t’aniré guiant perquè no et
fiquis a cap forat.
Així ho van fer i van aconseguir
travessar el riu, unint els seus esforços.
PREGÀRIA
Amic Jesús, quan estaves
amb el teu pare a la fusteria
t'esforçaves per ajudar-lo.
Nosaltres, de vegades,
volem acabar molt de pressa
i no ens fixem com fem la feina:
potser queda bruta,
potser ens equivoquem
i no volem arreglar-la...
Jesús, volem esforçar-nos
per fer la feina millor
i que els pares i mestres estiguin
tan contents com nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada