Divendres 14
Assemblea
a la fusteria
Conten que en una fusteria de
la ciutat de “No-sé-on”, hi hagué una vegada una estranya assemblea.
Mentre el fuster dormia, les
eines es van reunir per solucionar les seves diferències. El martell exercia de
president, però l’assemblea li va dir que havia de renunciar-hi. La causa? Feia
massa soroll! I a més es passava el temps donant cops. El martell va acceptar
la seva culpa, però va demanar que també fos expulsat el cargol: va argumentar
que donava massa voltes per ser eficaç. Davant l’atac, el cargol acceptà també,
però alhora va demanar l’expulsió del paper de vidre perquè era molt aspre en
el tracte i sempre tenia friccions amb els altres. I el paper de vidre hi va estar
d’acord, a condició que fos expulsat el metre, que sempre passava el temps
mesurant els altres segons les seves mides com si fos ell l’únic perfecte.
Estaven en aquestes quan va
entrar el fuster, es posà el davantal i començà a treballar.
Va fer servir el martell, el
paper de vidre i el cargol. Finalment, la rústega fusta es convertí en un
magnífic moble.
Quan la fusteria tornà a quedar
sola, l’assemblea va reprendre la reunió. El xerrac va dir: “Senyors, ha quedat
ben clar que tenim defectes, però el fuster treballa amb les nostres qualitats.
Això és el que ens fa ser importants. No pensem més en els nostres defectes i
concentrem-nos en les nostres qualitats”.
L’assemblea s’adonà que el
martell era fort, el cargol unia i donava força, el paper de vidre era especial
per afinar i allisar les asprors i van veure que el metre era precís i exacte.
Es van sentir, llavors, un equip productiu de mobles de qualitat. Van estar
satisfets i orgullosos de poder treballar junts.
La classe és com un taller.
Cadascú és una eina. Per què no cerquem allò que ens pot unir per aconseguir un
grup-classe millor?
