Un
dia un rei va convocar tots els endevinadors i mags del seu regne i els va
anunciar:
“Voldria ser sempre un bon exemple per a tota la gent del meu regne. Voldria presentar-me sempre davant d’ells com una persona forta, segura, serena
i tranquil·la davant de les dificultats i dels canvis que dóna la vida. A
vegades em poso trist, em quedo sense il·lusió davant d’una mala notícia o
d’una dificultat. Altres vegades, qualsevol cosa bona no prevista em posa en un
estat d’alegria excessiu. Tot això no m’agrada; em sento com una fulla que el
vent porta cap a on vol.
Vull que em fabriqueu un amulet màgic, alguna cosa amb
la qual estigui protegit d’aquests estats d’ànim i d’aquests canvis d’humor,
que em porten com si res de l’alegria a la tristesa”.
Però els mags, l’un
darrera de l’altre, es van fer enrere: sabien fer amulets, anells i penjolls
màgics, però a persones que venien a demanar ajuda i que fàcilment podien
enganyar; però de cap manera podrien arribar a enganyar el rei. I, a més, el
que demanava no era gens fàcil.
El rei ja estava a punt d’esclatar, mogut per
la ira, quan se li va acostar un vell savi que li va dir: “No patiu, majestat.
Demà us portaré l’anell que esteu buscant. Cada cop que el mireu, si esteu
trist us posareu alegre, i si esteu nerviós, us podreu calmar. Només us caldrà
mirar la frase màgica que l’anell portarà gravada”.
L’endemà, el vell savi va
tornar, i, enmig d’un silenci general -ja que tothom tenia curiositat per saber
quina era la frase màgica- va donar l’anell al rei. Aquest el va mirar i va
llegir la frase que hi havia gravada, i que deia: “TOT AIXÒ TAMBÉ PASSARÀ”.
Que
no ens faltin mai la il·lusió, les ganes de viure i de fer les coses amb
entusiasme. I si tenim un mal moment, per la raó que sigui, està bé pensar -com
aquell savi li va aconsellar al rei- que això també passarà, que no durarà
sempre. Això ens pot ajudar a mantenir viva l’esperança.
MOLT BON CAP DE SETMANA!
