Hi havia una vegada un rei que vivia en un castell i tenia tres filles. Un dia, cada filla li va dir una cosa per demostrar-li que se l'estimava molt.
La filla gran li va
dir: "Pare, jo faré un ball per a tu". La filla mitjana li va dir:
"Pare, jo cantaré una cançó per a tu". I la filla petita li va dir:
"Pare, per a mi ets la sal de la vida".
El rei no va
entendre què volia dir la frase de la seva filla petita. La va malinterpretar,
es pensava que allò que li havia dit era una cosa dolenta i la va fer fora del
castell.
L'endemà, el rei va
demanar que li preparessin un gran dinar. Li van cuinar molts plats però a cap
li van posar sal. I ell, aquell dinar no li va agradar. Va notar que li faltava
una miqueta de sal, la mateixa que li posava la seva filla petita quan cuinava
ella. Aquella miqueta tant petita de sal feia que els plats fossin
increïblement bons. Llavors, el rei es va adonar perquè li havia dit aquella
frase la seva filla petita. Una sola persona (ell) era capaç de fer
increïblement bona la vida de la seva filla.
PREGUNTES
PER AL DIÀLEG
(El conte ens
ajuda a pensar sobre la importància de demostrar als pares que els estimem i a
saber que cada fill/a és diferent i ho expressa a la seva manera).
- Quina cosa faries per demostrar als pares
que els estimes molt?
- Quines coses penses que fan bona la vida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada