Un dia vaig agafar
un caminet ben estret que vorejava el gran bosc. Passejava ben tranquil·la
sota els arbres quan vaig trobar una gran cova davant meu.
Una gran forat
negre molt, molt gran.
Vaig aturar-me i vaig
treure la llanterna de la motxilla. Poc a poc vaig entrar a la cova. Però...
sabeu què? Vaig fer quatre passes més i ja havia sortit.
La cova no era tan
gran com semblava, ni feia tanta por. Al contrari, s'hi estava molt bé i podia
asseure'm i mirar el gran cel de la cova, com si fos un televisor.
I em vaig mirar les
mans, i vaig treure la partitura... i vaig dir, Ahhhh! Ara sé què puc fer
dins la cova: mirar el món i escoltar-lo i per això... necessito EL
SILENCI!
No he explicat a
ningú el secret de la meva cova, només a vosaltres. Guardeu-lo bé!
Camineu i trobeu la
vostra pròpia cova i si us mireu les mans i obriu les oïdes en
silenci... podreu escoltar el món,
Podríem trobar a
casa nostra un espai que fos la nostra cova, on tancar els ulls imaginar, escoltar
i mirar que passa al voltant....?
Tens un espai on poder tancar els ulls i fer
silenci?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada