DIVENDRES 8
LA
PASTANAGA. UN CONTE DE LA XINA
En
un bosc verge i inexplorat, on els homes encara no hi havien arribat
mai, hi vivien els animals com a veritables amics.
Un
bon dia, quan el conill tornava cap el cau, va trobar una formosa i
tendra pastanaga que gairebé li tapava l'entrada. Però, ves per on,
aquell dia el conill havia
menjat força herba del camp i se n'havia ben atipat.
-
Què puc fer? - es va preguntar -. Menjar-me-la? Si no tinc gana...
Ah! Tinc una bona idea! Sé que la meva amiga, l'àliga, acaba de
tenir uns quants polls i no pot sortir massa del niu. Hi aniré i li
donaré la pastanaga. Estarà molt contenta. I així ho va fer.
Aquell
vespre l'àliga va trobar la pastanaga al costat del niu. Però, ves
per on també, aquella tarda havia pogut trobar força menjar perquè
el bosc era ple de fruita de tota mena i fàcil de collir. L'àliga es
va dir a si mateixa:
-
Què puc fer? Menjar-me-la? Si no tinc gana ... Ah! Tinc una
magnífica idea. Sé que el meu amic, el senglar, està malalt i no
pot sortir del cau. Aniré i li donaré la pastanaga!
I
així ho va fer. Però també el senglar s’havia
recuperat aquella tarda i havia pogut sortir a buscar menjar.
-
Què puc fer? - es va preguntar -. Menjar-me-la? Si no tinc gana ...
Ah! Tinc una bona idea! Sé que el meu amic el conill sovint té
problemes per trobar menjar. Ell és petit i quan surt a menjar ja no
hi queda gaire herba. Aniré al seu cau i li deixaré aquesta
preciosa pastanaga.
Imagineu
la sorpresa del conill! De seguida va comprendre que hi havia hagut
dins el bosc una sorprenent xarxa de veritable amistat. Llavors el
conill va plantar-la i no para de collir pastanagues. I encara ara
tothom recorda aquell fet com el símbol
de la germanor i amistat de tots els animals del bosc.
PREGUNTES
PER AL DIÀLEG
-
Quan
tens coses, les comparteixes amb els altres?
-
A
l'hora de dinar tens en compte que tothom hagi menjat abans de
repetir?
-
Com
tens cura dels altres?
"Si
alguna vegada no reps el somriure esperat, sigues generós i regala
el teu. Perquè el que té més necessitat d’un somriure és aquell
que no sap somriure als demés". (Dalai Lama)