Divendres 8

DIVENDRES 8

LA PASTANAGA. UN CONTE DE LA XINA

En un bosc verge i inexplorat, on els homes encara no hi havien arribat mai, hi vivien els animals com a veritables amics.

Un bon dia, quan el conill tornava cap el cau, va trobar una formosa i tendra pastanaga que gairebé li tapava l'entrada. Però, ves per on, aquell dia el conill havia menjat força herba del camp i se n'havia ben atipat.

- Què puc fer? - es va preguntar -. Menjar-me-la? Si no tinc gana... Ah! Tinc una bona idea! Sé que la meva amiga, l'àliga, acaba de tenir uns quants polls i no pot sortir massa del niu. Hi aniré i li donaré la pastanaga. Estarà molt contenta. I així ho va fer.

Aquell vespre l'àliga va trobar la pastanaga al costat del niu. Però, ves per on també, aquella tarda havia pogut trobar força menjar perquè el bosc era ple de fruita de tota mena i fàcil de collir. L'àliga es va dir a si mateixa: 

- Què puc fer? Menjar-me-la? Si no tinc gana ... Ah! Tinc una magnífica idea. Sé que el meu amic, el senglar, està malalt i no pot sortir del cau. Aniré i li donaré la pastanaga!

I així ho va fer. Però també el senglar s’havia recuperat aquella tarda i havia pogut sortir a buscar menjar.

- Què puc fer? - es va preguntar -. Menjar-me-la? Si no tinc gana ... Ah! Tinc una bona idea! Sé que el meu amic el conill sovint té problemes per trobar menjar. Ell és petit i quan surt a menjar ja no hi queda gaire herba. Aniré al seu cau i li deixaré aquesta preciosa pastanaga.

Imagineu la sorpresa del conill! De seguida va comprendre que hi havia hagut dins el bosc una sorprenent xarxa de veritable amistat. Llavors el conill va plantar-la i no para de collir pastanagues. I encara ara tothom recorda aquell fet com el símbol de la germanor i amistat de tots els animals del bosc.

PREGUNTES PER AL DIÀLEG

1. Quan tens coses, les comparteixes amb els altres?
2. A l'hora de dinar tens en compte que tothom hagi menjat abans de repetir?
3. Com tens cura dels altres?

"Si alguna vegada no reps el somriure esperat, sigues generós i regala el teu. Perquè el que té més necessitat d’un somriure és aquell que no sap somriure als demés". (Dalai Lama)