Divendres 31

DIVENDRES 31

PREGÀRIA CONJUNTA CLOENDA MES DE MARIA

Dijous 30

DIJOUS 30

EL FINAL DEL CAMÍ

Un petit esforç més i ja estarà. Pas a pas quasi hem arribat a juny. La primavera ha vingut i no sabem d'on i el sol ja comença a escalfar fort.

Comencem a sentir cansament pel camí fet fins ara. És l'hora de la collita i cadascú recollirà segons el que hagi sembrat. Si un sembra amor recollirà amor. Si ha sembrat estudi, recollirà bones notes.

Qui sembra carbasses recull carbasses. Però hi ha esperança. Potser encara tenim temps d'arranjar el que no hem fet prou bé. I tenim l'esperança que això no es torni a repetir un altre curs. Només, si nosaltres volem. Tres coses importen per arribar a ser una persona com cal: saber, voler i poder.

Nosaltres hem pogut, però també hem volgut?

Quan parlem de voler expressem dues coses: fer l'esforç de cada dia per seguir, i fer-lo amb amor.

És el final del camí i ens esperen paisatges de mar i de descans.

O de muntanya i pins verds i sol... I l'alegria del treball ben fet. Amén.

Dimecres 29

DIMECRES 29

L'ESCALA

Un fuster, un dia, es va posar a construir una escala. Va passar un veí i va veure el que feia i li va dir:

-Si em regalessis un petit esglaó, tu podries seguir pujant i a mi em serviria per escalfar-me a l'hivern.

El fuster es va gratar el cap i l'hi va donar. El veí, agraït, se n'anà tot content. Després en va venir un altre i li va explicar que, si li proporcionava uns quants esglaons, podria treballar i mantenir els seus fills. El fuster no va dir que no, i va regalar-li el que li havia demanat, cosa que va fer feliç i content aquell home. El fuster va continuar la seva tasca. Aleshores va passar per allí una pobra dona que li va demanar un tros de fusta, ja que li urgia arreglar la paret de casa seva per on entrava el vent i el fred. El fuster també va accedir-hi i aquella
dona se'n va anar contenta i agraïda.

En van venir d'altres i el fuster a tots atenia i els obsequiava amb el que li demanaven. Aquell hivern era molt fred i la necessitat era molt gran i el fuster donava a tothom trossos de l'escala i la feien servir com a llenya per escalfar-se. I deia:

-No ho entenc. La meva escala cada cop és més curta i jo, en canvi, veig més a prop el cel!

PREGUEM

Senyor Jesús,
el que importa a la vida no és el que tenim
sinó allò que donem al qui ho necessita.
Ajuda'ns a ser generosos,
per pujar cada dia un esglaó més
en el camí del cel. Amén.

Dimarts 28

DIMARTS 28

LA VERITAT

A la fotografia trobem  dues paraules (VERITAT i MENTIDA) i estan en direccions oposades:

PREGUNTES PER AL DIÀLEG

1. A què porta la veritat? I la mentida? Són direccions oposades? Per què?

2. Habitualment quina direcció prens? Per què?

3. Creus que alguna vegada has agafat la direcció equivocada? Quan?

Dilluns 27

5ª SETMANA. (Del 27 al 31 de maig).

5. Paciència.

Maria va afrontar el patiment amb paciència. La paciència ens fa suportar les injuries, les malalties, les provocacions, la pèrdua dels bens... fins i tot la mort.

Maria va patir molt i ho va afrontar amb paciència: el dolor de veure néixer el seu fill en un estable, el dolor de veure la sang del seu fill bessada en la creu, el cansament de fugir a Egipte, el dolor de veure la crueltat d'Herodes, les preocupacions quan el seu fill predicava i era blasfemat, el dolor de veure al seu fill lligat, colpejat...    Potser nosaltres ens queixem per patiments molt més petits, de vegades sense massa motiu.

Maria és exemple de paciència i serenitat, amb fortalesa afronta les dificultats.

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua.  Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin.  Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes.En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué:

--Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.

 Ell els respongué:

--Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?

 Però ells no comprengueren aquesta resposta.

 Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.

Pregària: Maria voldríem ser pacient com tu, i no perdre els nervis i enfadar-me quan algu m'ofen, em molesta, em pren les coses, em fa enfadar... Ajuda'ns a ser més pacients amb els altres i amb aquelles situacions difícils.

Déu vos Salve Maria...

Cançó: https://youtu.be/5wS_2OZKtR0

María: Gabriel el ángel me saludó.
Gabriel: ¡Hola María! ¿qué tal estás?
María: Yo aquí jugando, ¿Y tú?
Gabriel: Yo aquí volando.
Traigo un mensaje del Padre Dios serás la madre del Salvador, ¿Cómo lo ves?
María: ¡Cosas de Dios!
Y dije ¡Hágase!, dije ¡Hágase! de Dios me fío, me cae muy bien.
Y dije ¡Hágase!, dije ¡Hágase! en Dios confío todo irá muy bien.

DIvendres 24

DIVENDRES 24

SOM SOLIDARIS AMB FILIPINES

Com podem col·laborar amb les Germanes que viuen a Filipines ajudant a molts nens i nenes que necessiten menjar, roba i anar a l’escola que les Carmelites té a altres països més necessitats?

Si voleu aquest any tornem a fer polseres. En breu passarem per les classes.

SOM SOLIDARIS!

SOM SOLIDARIS AMB FILIPINES

Com podem col·laborar amb les Germanes que viuen a Filipines ajudant a molts nens i nenes que necessiten menjar, roba i anar a l’escola que les Carmelites té a altres països més necessitats?

Fem un moment de pregària per les persones que necessiten coses senzilles que nosaltres ja tenim.

Dijous 23

DIJOUS 23

EL PA QUE NO ES VA DEIXAR MENJAR

Hi havia una vegada un pa acabat de fer, d’olor agradable i d’aspecte apetitós. Estant en el prestatge d’una fleca, somiava sortir a passejar i conèixer el món que veia per la finestra.

En aquell instant va entrar un nen que tenia pressa. Volia una barra de pa per anar d’excursió amb els companys de l’escola.

—No m’escollirà pas a mi? —va pensar l’apetitós pa... I justament la mà de la dependenta el va triar entre els altres.

A la motxilla del nen hi va viatjar tot el matí, content de tot el que havia vist i del viatge tan agradable que havia fet sense fer ni un pas.

A l’hora de dinar, es va veure envoltat d’aliments pertot arreu i prenia el sol tranquil·lament sobre un tovalló de paper.

—Dóna’m un tros de pa, si us plau! —va demanar un dels nois.

El pa va sentir un calfred. Perquè em voldran partir? Llavors va sentir por i va començar a cridar i volia amagar-se molt enfadat.

Va passar el temps i aquell pa que no havia volgut deixar-se menjar es va fer dur, i florit i anà a parar a les escombraries.

REFLEXIÓ

De vegades som com el pa de la història. Ens agrada fer i veure coses, però sense que ens costi cap esforç. El pa va sortir a veure món, però a coll d’un altre. Quan va haver de fer alguna cosa important, com era lliurar-se com a aliment dels qui havien fet l’esforç, llavors s’hi negà. Volia viure a costa dels altres i va acabar fent-se malbé.

Dimecres 22

DIMECRES 22

PUC AJUDAR-LI EN ALGUNA COSA?

Què veurem en aquest vídeo? Som-hi!

PREGUNTES PER AL DIÀLEG

1.    Per què vol ajudar Rusell  a Carl? 

2.    Ajudes a les persones? Per què?

3.    Creus que s'ha d'ajudar només si reps alguna cosa de l'altra persona o un premi?

PREGUEM

 Jesús,

tu vas ajudar a tothom, 

volem fer com tu i ajudar a aquells que ho necessitin. 

Dimarts 21

DIMARTS 21

GRÀCIES PEL QUE TENIM

Hi ha persones que, com Jesús, ajuden a les persones que no tenen menjar, roba, medicina o diners per poder anar a l’escola. Aquests són els missioners o voluntaris.

Nosaltres els podem ajudar, donant una mica del que tenim als missioners. Això ho treballarem aquesta setmana.

Les Germanes de la nostra escola ajuden a altres nens que no tenen pares o no tenen diners per anar a l’escola a través de la nostra ONG EDUCAS.

La pregària final ens ajuda a donar les gràcies a Jesús per tot allò que tenim.

PREGUEM

Senyor,

de tant sentir-te dir que

ens estimem els uns als altres

com tu ens has estimat,

a vegades penso que nosaltres també podem estimar més,

hi ha molta gent que ens necessita,

ajuda'ns a pensar en els altres,

a veure que no tothom té el mateix

que tenim nosaltres,

fes que siguem uns nens i unes nenes agraïdes

de totes les coses que tenim.

Dilluns 20

4ª SETMANA. (Del 21 al 25 de maig)

4. Caritat

L'amor de Maria és l'amor de Jesús. L'amor de Déu és aquell que es aboca a estimar al proïsme, als altres. Alguns creuen que estimen als altres perquè no els hi desitgen res dolent. Aquest amor no és veritable, el veritable amor es fer el bé, fins i tot als que ens tenen mania i ens persegueixen.

Maria al peu de la creu prega a Déu pels botxins del seu Fill i implora el perdó i la gràcia de Déu per a ells. Y a nosaltres ens costa tant  perdonar una ofensa més lleu.

Lectura de l'evangeli de Joan

25 Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. 26 Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:

--Dona, aquí tens el teu fill.

27 Després digué al deixeble:

--Aquí tens la teva mare.

I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.

Pregària: Maria, tu que vas saber perdonar una ofensa tant gran ensenya'ns a estimar als altres, a fer el bé i a saber ajudar a tothom malgrat que ens hagin ofès.

Divendres 17

DIVENDRES 17

ELS AMICS

En Jordi és un xicot simpàtic que té molts amics. Quan acaba les classes se’n va a jugar a futbol, somia que un dia serà un futbolista dels bons. Però la setmana passada va estar de pega, va trencar-se la cama. El van portar al metge i el van enguixar i li van manar fer repòs absolut durant un mes, quatre setmanes.

Els amics s’han posat d’acord per ajudar-lo. Com? S’han repartit les matèries i a la tarda, a la sortida de l’escola, fan cap a casa seva i un li explica les mates, un altre la llengua, un tercer les socials. Cada amic esdevé el mestre durant una estona i això ajuda en Jordi. Fins i tot l’amistat ha crescut, s’ha fet més gran. La mare d’en Jordi, quan estan sols, li diu: “Quins amics tan bons que tens!”
En Jordi, amb el temps, es va curar i va aprovar tot el curs gràcies als seus bons amics.

“No t’oblidis mai dels teus amics ni deixis de recordar-los”
(Sir 37,6).

Dijous 16

DIJOUS 16

LA SENYORA PERESA

Cada dia la senyora mandra m’acompanya a tot arreu on vaig. A l’hora de llevar-me fa que resti al llit. És l’hora de començar la feina i no em mouria d’ajagut. La mare em diu: “Ajuda’m a parar taula!”, però jo em faig el sord i m’entretinc amb qualsevol cosa. A la senyora mandra li encanta la comoditat.

Quantes vegades no faig allò que hauria de fer?

Quantes vegades poso excuses per no fer el que cal?

Per què sempre faig el que em dóna la gana? Per què la mandra?

Perquè, sense adonar-me’n, la mandra m’ha fet tancar la porta a la meva

 amiga: L’ALEGRIA. PREN-TE TEMPS

Dimecres 15

DIMECRES 15

LA BICICLETA

M’han regalat una bicicleta. Les seves rodes avancen mentre pedalejo. M’ho passo d’allò millor en el temps de lleure. Puc anar pels carrers, vigilant que ningú no em faci mal o mirant de no fer-ne jo. Avanço i avanço. Aquí hi ha un fanal, allà una vorera. Giro, freno... estic suat. M’assec i miro la bicicleta com si fos un tresor. En miro bé les rodes: tenen radis, uns filferros que uneixen l’eix amb la llanta.

Us n’heu adonat, dels radis? Tots diferents, però tots junts mouen la roda. T’imagines que cada radi anés a la seva? Seria impossible avançar i correríem el risc de fer-nos mal.

Amb la meva classe passa el mateix. De vegades hi ha alumnes que fan el que volen, sense fer cas de les normes. No s’adonen que posen en perill tot el grup i al final de curs podríem tenir una ensopegada. No s’adonen que, per fer rutllar una classe, cal anar tots JUNTS.

PREGUEM

Amb les mans unides, formem un grup.

Unim els nostres cors com la llanta uneix els radis de la bicicleta.

Senyor, fes que ens entenguem per tal que puguem avançar en l’estudi i en la vida i no deixem mai de pedalar.

Dimarts 14

DIMARTS 14

SABER ESCOLTAR

Avui he entrat en una classe i he demanat a un alumne que m’expliqués la pel·lícula del rei Lleó. L’hi ha agradat moltíssim i me l’ha explicada tota, de cap a cap. Fins i tot volia cantar-me’n les cançons. M’ha sorprès com va estar atent a la projecció. Per això he gosat preguntar-li: què va dir Jesús en l’evangeli de la setmana passada? El nen m’ha mirat amb atenció, però no ha sabut respondre. Per treure’l de l’ensurt, li he preguntat sobre una altra pel·lícula i també l’havia vista. Després li he preguntat sobre el tema de Socials de l’última classe. Tampoc no ha sabut respondre. S’ha assegut i jo he restat pensatiu.

Com és que en algunes coses hi posem tanta atenció i en d’altres no? No és més important la paraula de Jesús que el rei Lleó? És que el que va explicar de Socials el professor no és més important que qualsevol pel·lícula? És que les pel·lícules són imaginacions, mentre que el que diu Jesús o explica el professor són missatges per al nostre bé.

PREGUEM

Senyor, tu ens parles a través de moltes coses:
les persones, la natura i la mateixa Bíblia,
però no sempre estem atents.
Ens agraden més les coses que no són tan importants:
la tele, els còmics, els contes.
Ajuda’ns a escoltar les més importants per poder créixer.
Amén.

DILLUNS 13

3ª SETMANA. (Del 13 al 17 de maig).

L'obediència.

 Sovint no obeïm als pares, als avis, als mestres... Maria des que era petita obeïa als seus pares i feia cas del que entenia que era la voluntat de Déu. També amb resignació va obeir l’edicte d’August per anar a empadronar-se, malgrat estar a punt de tenir al seu fill.  També, obeint es va posar en camí cap a Egipte, en un viatge llarg i difícil. Maria a més sempre complia amb les seves responsabilitats, encara que era la mare de Déu.

Lectura de l'evangeli de Mateu

13 Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:

--Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo.

14 Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte 15 i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D'Egipte he cridat el meu fill.

Pregària: Maria ajuda’ns a dir sí, perquè faci la voluntat de Déu i no la meva, a obeir i no ser mandrosos, a no ser orgullosos i fer cas als grans.

Déu vos Salve Maria...

Cançó: Hágase

Divendres 10

DIVENDRES 10

SENTIR, DIR I FER

"Dir el que sentim. Sentir el que diem. Concordar les paraules amb la vida". (Sèneca)

Per acabar la setmana podem compartir en veu alta: com ets sents avui?

Que Jesús ens acompanyi tot el dia.

Dijous 9

DIJOUS 9

PEDRES A LA BUTXACA

Tenia per costum posar-me pedres a la butxaca. Eren pedres petites, sense importància, quasi no es veien. I jo continuava posant-ne més a la butxaca.
Un dia em vaig adonar, amb tristesa, que se m’havia foradat la butxaca. Un forat petit. No vaig donar-hi importància i seguia amb el costum de les pedretes.
De mica en mica el forat es va anar fent gran, notable, ample i fosc. Però jo continuava posant pedres a la butxaca. El forat va créixer i créixer... fins que un dia, pel forat, m’hi vaig escolar.

REFLEXIÓ

De vegades fem les coses per rutina, no els donem importància perquès on petites. Avui dic una mentida, demà prenc un llapis d’un company sense que ell se n’adoni... Són petites coses, però si no les tinc en compte arribarà un moment que faré coses pitjors i, finalment, no em comportaré com a persona, ningú no es fiarà de mi.

Ara és el moment de posar-nos a treballar i eliminar de nosaltres aquests comportaments que semblen no tenir importància.

Dimecres 8

DIMECRES 8

AQUEST ÀNGEL

Un nen, a punt de néixer, va dir a Déu:

-Sé que m'enviareu a la Terra, però com viure allà si sóc tan petit i tan dèbil?

-D'entre molts àngels n'he triat un que t'espera -li va dir Déu.

-Però aquí al cel sempre estic content i somric i amb això ja en tinc prou per ser feliç. Podré fer-ho allà?

-Aquest àngel et cantarà i et somriurà tots els dies i et sentiràs molt feliç amb els seus cants i els seus somriures.

-I com ho entendré quan em parlin, si no conec l'idioma dels humans?

-Aquest àngel et parlarà i t'ensenyarà les paraules més dolces i més tendres que puguin sentir els humans.

-Què faré quan vulgui parlar amb tu?

-Aquest àngel ajuntarà les teves manetes i t'ensenyarà a pregar.

-He sentit que a la terra hi ha persones dolentes. Qui em defensarà?

-Aquest àngel et defensarà, encara que li costi la vida.

-Però estaré sempre trist perquè no et veuré més, Senyor. Sense veure't em trobaré molt sol.

-Aquest àngel et parlarà de mi i t'ensenyarà el camí vers la meva presència -li va dir Déu.

En aquest moment, una gran pau regnava al cel. No se sentia cap veu. El nen va dir molt fluixet:

-Digues-me el seu nom, Senyor.

I Déu li va respondre:

-Aquest àngel es diu “MARE”.

Preguem un moment al Senyor per les nostres mares, i per tots els que ens cuiden amb l'amor com elles.

Dimarts 7

DIMARTS 7

VULL ESTIMAR

De l'Evangeli de Joan

"Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.

Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. 

Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. 

Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics."

PREGUNTES PER AL DIÀLEG

Jesús només ens fa un comandament: "estimeu-vos"

1.- Creus que estimes suficient als que t'envolten?

2.- Quina nota li posaries al teu amor?

2.- Com ho demostrem?

Recordem allò que diu la lletra d'una vella cançó:

“estima , estima que això mai no fa mal, mai no fa mal”.

Dilluns 6

2ª SETMANA. (Del 7 al 11 de maig)

Fe i acceptació de la paraula de Déu.

Maria va creure en la paraula de Déu i va acceptar el que li demanava. Quan l’Àngel li va dir que el nen que tindria seria el Fill de Déu, Ella, obrint el seu cor, va dir: “Sóc la serventa del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”.

Lc 1, 26-35

26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué:

-Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué:

--No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare.33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.

34 Maria preguntà a l'àngel:

--Com podrà ser això, si jo sóc verge?

35 L'àngel li respongué:

--L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.

38 Maria va dir:

-          Sóc la serventa del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. 

I l'àngel es va retirar.

Aquesta fe de Maria és model de la nostra fe. Sempre va ser Fidel als seus principis davant de totes les proves que li va posar Déu. En el primer miracle de Jesús,  Maria també va donar mostra d’aquesta fe amb les paraules “Feu el que ell us digui”.

Pregària: Maria, et donem gràcies pel teu exemple de fe, que ens guia en els moments de dubte i ens porta a enfrontar  amb esperança  les dificultats.