PEDRES A LA BUTXACA
Tenia per costum posar-me pedres a la butxaca. Eren pedres
petites, sense importància, quasi no es veien. I jo continuava posant-ne més a
la butxaca.Un dia em vaig adonar, amb tristesa, que se m’havia foradat la butxaca. Un forat petit. No vaig donar-hi importància i seguia amb el costum de les pedretes.
De mica en mica el forat es va anar fent gran, notable, ample i fosc. Però jo continuava posant pedres a la butxaca. El forat va créixer i créixer... fins que un dia, pel forat, m’hi vaig escolar.
REFLEXIÓ
De vegades fem les coses per rutina, no
els donem importància perquès on petites. Avui dic una mentida, demà prenc un
llapis d’un company sense que ell se n’adoni... Són petites coses, però si no
les tinc en compte arribarà un moment que faré coses pitjors i, finalment, no
em comportaré com a persona, ningú no es fiarà de mi.
Ara és el moment de posar-nos a treballar
i eliminar de nosaltres aquests comportaments que semblen no tenir importància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada