DIMARTS, 26: La branca verda

 

Comencem el dia: En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén

   

Hi havia una vegada un arbre, dels més grossos del bosc. L’hivern no l’havia tractat gaire bé i una de les seves branques va estar a punt de congelar-se. 
A la primavera, la branca va començar a animar-se. Però va necessitar molta cura i el suport dels habitants del bosc. 
Va lliscar el vent i amb la seva carícia la va reanimar. L’esquirol, amb les anades i vingudes, va fer-li un bon massatge a l’escorça. El sol li va escalfar la pell, mentre els ocells l’alegraven amb els seus cants. Unes gotes de pluja van apaivagar la seva set i tota la terra li proporcionava bons aliments. 
Quan va arribar l’estiu, la branca lluïa el millor vestit verd; gràcies a tots els altres elements, havia aconseguit viure. 

 

PREGUNTES PER AL DIÀLEG: 

 

Nosaltres som com aquesta branca. Hi ha moments que ens trobem desanimats i dèbils. Necessitem els altres per poder anar endavant. Però els altres també necessiten el millor de nosaltres. Qui, del nostre entorn, es preocupa de nosaltres? I nosaltres, ens preocupem d’algú?