La reflexió d'avui ens arriba en forma de conte. Llegim-lo i parlem després:
Havia una parella que tenia quatre fills. Vivien a la muntanya. Els pares buscava que els fills aprenguessin a no jutjar les coses tan ràpidament, així que va enviar a cadascun d'ell en diferents moments de l'any a veure un arbre de peres que estava força lluny d'allí.
El primer fill va anar durant l'hivern. La segona, durant la primavera; el tercer, durant l'estiu i la més jove, durant la tardor.
Quan tots ells havien anat i tornat, els pares un dia, mentre parlaven després de sopar amb ells els van demanar que els expliquessin el que havien vist sobre l'arbre.
El primer fill va explicar:
- L'arbre era horrible, doblegat, les branques nues i feia pena.
La segona deia que...:
- No no, estava cobert amb brots verds.
El tercer fill no estava d'acord:
- Què va! Estava carregat de flors, tenia una olorm olt dolça i es veia molt bonic.
La més jove no estava d'acord amb cap dels seus germans:
- Res d'això, estava madur i fins i tot pansint-se de tant de fruit que tenia.
Llavors els pares els van explicar als seus fills que tots tenien la raó, perquè ells només havien vist una de les estacions de la vida de l'arbre.
- No heu de jutjar l'arbre, o a una persona, per veure tan sols una de les seves temporades. Podem veure a una persona dies que ens sembla més simpàtica i altres dies menys, però l'important és tota l'estima i la convivència que al llarg del temps hem compartit amb algú.
I vosaltres, us fixeu en les coses bones de les persones? O en les dolentes?
PREGUEM
Jesús, Tu que sempre veies el que és bo de cadascú, fes que nosaltres aprenguem també a fixar-nos en allò que és bo i perdonar el que ens agrada menys dels altres, perquè volem també que ells ens perdonin a nosaltres.
Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada