Un dia assolellat, dues
germanes anomenades “Bellesa i Lletgesa” van decidir de sortir juntes a fer una
passejada. Anaven agafades de la mà, sense cap rumb concret. Van fer cap al riu
sense adonar-se’n. Era estiu i el sol escalfava de valent, així que van decidir
prendre un bany.
—No hi ha ningú a prop
—digueren. Es van despullar i a poc a poc es van ficar a l’aigua. Van començar
a jugar i a esquitxar-se entre riotes i salts fins cap al tard. En vestir-se es
van confondre de vestit i van marxar sense adonar-se’n”.
Avui dia, molta gent continua confonent-les i veuen la bellesa on no n'hi ha i la lletgesa en lloc de la bellesa.
ADAPTACIÓ D’UNA HISTÒRIA DE K. GIBRAN
REFLEXIÓ
Com podeu veure, aquest
conte parla de la manera de mirar i de jutja les persones. Hi ha qui creu que
la bellesa d’una persona és el seu físic o el seu vestit, o la marca de les
esportives. Però el que és autènticament bonic és el que aquesta persona té en
el seu interior: la bondat, la generositat, la manera de viure. Recordeu sempre
aquesta frase:
“La veritable bellesa o
lletjor d’una persona, es nota en el seu cor”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada