Hi havia una vegada un arbre, dels més grossos del
bosc. L’hivern no l’havia tractat gaire bé i una de les seves branques va estar
a punt de congelar-se.
A la primavera, la branca va
començar a animar-se. Però va necessitar molta cura i el suport dels habitants
del bosc.
Va lliscar el vent i amb la seva carícia la va
reanimar. L’esquirol, amb les anades i vingudes, va fer-li un bon massatge a
l’escorça. El sol li va escalfar la pell, mentre els ocells l’alegraven amb els
seus cants. Unes gotes de pluja van apaivagar la seva set i tota la terra li
proporcionava bons aliments.
Quan va arribar l’estiu, la branca lluïa el millor
vestit verd; gràcies a tots els altres elements, havia aconseguit viure.
REFLEXIÓ
Nosaltres som com aquesta branca. Hi ha moments que
ens trobem desanimats i dèbils. Necessitem els altres per poder anar endavant.
Però els altres també necessiten el millor de nosaltres.
Qui, del nostre entorn, es preocupa de nosaltres?
I nosaltres, ens preocupem d’algú?
PREGUEM
Jesús, el nostre amic, qui està sempre al nostre
costat,
confia molt en totes i tots nosaltres,
perquè ens estima i sap que tenim moltes capacitats,
però també ens anima a fer coses junts per aconseguir
fites més grans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada