Avui
he volgut fer un experiment a classe. És un experiment senzill.
Amb
calma i posant-hi misteri he agafat un full en blanc, he pintat un punt negre
en el centre i l’he ensenyat als alumnes.
—Què
hi veieu aquí? —els he preguntat.
—Un
punt negre —han respost tots alhora.
—No!
—els he dit—. Aquí hi ha un full blanc que té un punt negre al mig, però el que
importa és el blanc.
Com que no han entès gairebé res, els he explicat
la situació. Efectivament, sembla curiós que cridi més l’atenció el punt negre
i, en canvi, l’espai blanc del full els passi desapercebut. Això ens passa a
tots. I no només amb el full. Normalment, veiem fàcilment els defectes o errors
que tenen els companys, però ens costa de veure la bondat del seu cor.
Us dono un consell: quan veieu alguna cosa que no us agradi de l’altre, en lloc de jutjar-lo, penseu en el full blanc. Oi que m’enteneu?
PREGUEM
Senyor, et donem gràcies pels amics.
Els amics ens ajuden,
els amics estan al nostre costat.
Els amics riuen amb nosaltres quan som feliços i
ens consolen quan estem tristos.
Senyor,
volem ser bons amics dels nostres amics.
Ells s'ho mereixen, perquè ens estimem molt.
Gràcies, Senyor, pels nostres amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada