Bon dia!

Comencem en el nom del pare, del fill, i de l'Esperit Sant.

Amén.

1/11/23

Dijous, 2 de novembre: JORNADES PALAUTIANES


 

Comencem el dia: En el nom del Pare, del Fill i de l’ Esperit Sant. Amén. 

 

COM FRANCESC PALAU, SIGUES COM ELL 

 

El proper dia 7 de novembre celebrem la festa del nostre Fundador, el beat Francesc Palau i Quer, el Pare Palau. Cada dia coneixerem qui era, i què va fer a més de fundar les Carmelites. 

Coneixem una mica més la seva vida, els seus valors, les seves passions. 

 

Cicle inicial 

 

Aquesta setmana celebrem la festa del nostre Fundador, el Pare Palau. I cada dia coneixerem qui era, que va fer a més de fundar la nostra escola, les Carmelites. 

 

De famílies n’hi ha moltes i molt diferents. 

 

Sempre tenim a algú que ens ajuda i ens guia pel bon camí: els pares, les mares, les germanetes i germanets, els avis i àvies, els tiets, els amics… les nostres mestres i educadores... 

Nosaltres tenim la nostra família que són les primeres persones que tenim al costat i ens estimen i no ens fan sentir sols. 

 

El Pare Palau també va tenir una família molt gran, un pare, una mare i quatre germans. Vivien en un poblet de Lleida, Aitona, i s’estimaven tots moltíssim. 

La família és el més important del món, és el nostre tresor i hem de cuidar-nos sempre i estimar-nos els uns als altres. 

 

Cicle Mitjà i Superior 

 

(Llegir els punts que es vegin adequats) 

 

Neix a Aitona (Lleida), Espanya, el 29 de desembre de 1811. Ingressa en el Seminari de Lleida en 1828. 

 

En 1832 inicia el noviciat en el convent dels carmelites descalços de Barcelona, dient-se Francisco de Jesús María José. Al novembre de 1833 fa la seva professió solemne. 

El 25 de juliol de 1835 és incendiat el convent de sant Josep de  

Barcelona i expulsats els religiosos, entre els quals es troba Francesc Palau. 

 

Ordenat sacerdot a Barbastre en 1836, inicia la seva activitat apostòlica a Catalunya. 

 

Els atzars de la pàtria li empenyen a l'exili a França (1840-1851), on alterna les tasques apostòliques amb períodes d'intensa vida solitària. 

 

Escriu diverses de les seves obres i dirigeix un grup de joves en La nostra Senyora de Livron, diòcesi de Montauban. 

En 1851 torna a Espanya i reprèn el seu ministeri apostòlic. 

 

A Barcelona va fundar l' «Escola de la Virtut», model d'ensenyament catequètic. 

 

Acusada l'Escola d'estar implicada en les vagues d'obrers organitzades a Barcelona, és clausurada per les autoritats civils. 

 

Al seu director, el P. Palau, se li confina injustament a Eivissa (1854-1860). 

 

En la solitud des Vedrà (majestuós illot enfront d'Eivissa) viu les vicissituds de l'Església immers en el seu Misteri. 

 

A Balears va fundar la Congregació de Germans i de Germanes Carmelites (1860-1861). 

 

Predica missions populars a les illes i en la península, estenent la devoció mariana al seu pas. 

 

Mor a Tarragona el 20 de març de 1872. 

 

 

 

 

 

Els nostres companys de cinquè i sisè, aquest curs han visitat la cova d’Aitona. Lloc de silenci i pregària. 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada