DIVENDRES 5

 

EL PARE PALAU A SOLES AMB DÉU 

Al museu del Pare Palau hi ha un calder petitó que ell utilitzava quan vivia a una cova. Al Pare Palau li agradava molt la vida solitària perquè necessitava poques coses i podia estar a soles amb Déu i en contacte amb la naturalesa.  

Per veure-ho, clica l’enllaç. 

https://maps.app.goo.gl/aqPX6hjMHZ2GAVCA6

El Pare Palau es va retirar a viure a una cova tot sovint: Aitona, Es Vedrà, El Montsant, Barcelona, Santa Creu de Vallcarca, Es Cubells, Sant Honorat de Randa, Montdesir, Livron i Cantayrae, Gamalus... Les autoritats eclesiàstiques van criticar el seu estil de vida, retirat, com a contrari al sacerdoci i a les noves tendències del cristianisme, i Palau va escriure com a defensa la seva La vida solitària no se opone a las funciones de un sacerdote sobre el altar. En aquests llocs solitaris, el Pare Palau podia meditar i pregar, descobria la voluntat de Déu.  

En aquest vídeo escoltaràs les germanes parlar de la vida del Pare Palau a les coves i de com elles també es retiren per estar a soles amb Déu, meditar i pregar. 

https://drive.google.com/file/d/1PmKvs3l4RMirTdz2rns3fJcI9o3Kgxi0/view?usp=sharing

PREGUNTES PER AL DIÀLEG 

1. Què necessitaries tu per viure a una cova? Què trobaries a faltar? 

2. T’agrada estar a soles? Per què? 

 

PREGUEM 

Pregar és... 
 

Pregar és escoltar Déu que et parla. 

Pregar és obrir-se finalment a allò que Déu ens proposa des de sempre. 

Pregar és obrir-se al perdó que Déu ens dona. 

Pregar és aprendre a escoltar. 

Pregar és obrir-se a Déu perquè ens obri als altres. 

Pregar és un moment d'intimitat amb Déu, és l'obertura a la vida veritable. 

Pregar és descobrir que Déu ens estima. 

Pregar és trobar un temps de silenci. 

Pregar és trobar un temps per parar-se, per repensar, 

per reordenar davant Déu les jornades, les hores, els esdeveniments. 

 

 

Beat Francesc Palau, prega per nosaltres.