DIMARTS 18 : EL CAPTAIRE

 

Comencem el dia: En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.  

A l’Índia hi havia un captaire que es passava la vida pels camins demanant ajut als vianants. Portava a coll un sac amb els grans de blat que recollia, així com d’altres coses, o aliments que li donaven. Però un dia veié amb joia que pel mateix camí venia el rei en la seva carrossa. Quina sort!, pensà, ara sí que s’haurà acabat el meu patir. Li demanaré una almoina al rei i ell, segur, em traurà de la misèria. 

 
Quan la carrossa estava al seu davant, el rei manà parar, baixà i amb les mans esteses li digué: 
—Tens alguna cosa per donar-me? 

 
Desconcertat i amb ràbia, el captaire agafà un gra de blat i el va donar al rei, que tot seguit va reprendre el camí. 
El captaire va quedar decebut, maleint la seva sort i el rei, perquè el rei, no tan sols no li havia donat res, sinó que, fins i tot, li havia manllevat un gra de blat. 
Quan va arribar a casa, ja era de nit. Buidà el sac de blat i, en el fons, veié un gra que brillava. Era un gra d’or. Llavors va maleir la seva sort per no haver estat més generós i haver donat al rei tot el sac i tot allò que portava. 
 
ADAPTACIÓ D’UN CONTE DE R. TAGORE 

 

 

REFLEXIÓ PERSONAL (CM i CS) 

 

 

Ens passem la vida en el camí, esperant Déu per demanar-li alguna cosa. Però quan Déu arriba és Ell qui ens la demana a nosaltres. Ens demana sobretot que siguem capaços de donar a aquells que ho necessiten. I, a la nit, o sigui, al final de la vida, tot allò que haurem donat se’ns convertirà en un tresor per sempre. Hi ha una frase que diu: “Al final de la nostra vida tindrem tot allò que haurem donat”.