DIMECRES 27
ELS DOS GOSSETS
De fa temps es diu que, en un poble petit i llunyà, hi havia una casa abandonada.
Un dia, un gosset, volent protegir-se del sol, hi va entrar aprofitant un forat d'una de les portes, va pujar a poc a poc les escales de fusta i en arribar a dalt, es va trobar una porta mig oberta; lentament va entrar en una habitació. Tot sorprès, es va adonar que a l'interior d'aquella habitació hi havia mil gossets mirant-se'l fixament. El gosset començà a moure la cua i aixecar les orelles. Els mil gossets van fer el mateix. Després va somriure i va lladrar alegrement. Li va sorprendre veure que els mil gossets també somreien lladraven. Quan el gosset va sortir de l'habitació es va quedar pensatiu.
Un dia, un gosset, volent protegir-se del sol, hi va entrar aprofitant un forat d'una de les portes, va pujar a poc a poc les escales de fusta i en arribar a dalt, es va trobar una porta mig oberta; lentament va entrar en una habitació. Tot sorprès, es va adonar que a l'interior d'aquella habitació hi havia mil gossets mirant-se'l fixament. El gosset començà a moure la cua i aixecar les orelles. Els mil gossets van fer el mateix. Després va somriure i va lladrar alegrement. Li va sorprendre veure que els mil gossets també somreien lladraven. Quan el gosset va sortir de l'habitació es va quedar pensatiu.
-Quin lloc tan agradable! Hi vindré sovint a visitar-lo!
Uns dies més tard, un altre gosset rodamon va entrar al mateix lloc, però a diferència del primer, en veure els mil gossets es va sentir amenaçat pensant que el miraven agressivament. Llavors va començar a grunyir i els gossets van fer el mateix. Espantat, va començar a bordar amenaçadorament, i els mil gossets van fer el mateix.
Aleshores va sortir de l'habitació molt enutjat i pensant:
-Quin lloc tan horrible! Mai més no hi tornaré!
En marxar de la casa va veure per terra un vell cartell que deia:
REFLEXIÓ
És així com ho explica la història. Veiem les coses d'acord amb l'estat d'ànim que tenim. I la culpa sempre és dels altres. Però no és així. Si a un nen no li agrada el pa, la culpa no és del pa, sinó del seu gust. Si somriem, els altres ens somriuran; si som agressius i violents, els altres ens tractaran de la mateixa manera.
Jesús ens ensenya així: "Estimeu-vos els uns als altres".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada